jueves, 18 de noviembre de 2010

FINANCIAL&ECONOMIC&TROLLS



En aquells temps en què érem feliços i no ho sabíem…

una, en la seva ignorància es preguntava. Per què, els països europeus de llavors, van consentir tant temps la permanència d'una dictadura. La resposta a la infantil pregunta està avui a l'ordre del dia. No interessava abans i no interessa ara que sortim de l'huracà. I d'aquí, ens ve, quan no, el Financial, quan també, l'Economic i sempre, la nostra volguda i ocurrent oposició. Amb les seves altisonants xarlotades, propagant incapacitat, falta de responsabilitat i carència de previsió.*(1)  Quins rics!
Recordem, el Govern d'Aznar 1996-2004. El més significatiu, rep diners: més de la meitat dels Fons Estructurals Europeus, (1994-1999), amb què la UE pretén enfortir als països pobres de la unió i a més, diners dels Fons de Cohesió. Era llavors quan el think tank hauria d'haver realitzat les reformes precises. Entre altres de profunda repercussió, el càlcul de mà d'obra especialitzada i les necessàries prevencions dins l'ensenyament: Exportem universitaris i contractem tècnics, conseqüències despeses estatals i familiars per partida doble. La regulació d'emigrants: cotització de l'economia submergida. Igualtat salarial i principalment, el control de la corrupció. Però això, no interessava perquè venia la bombolla i per installar-se necessitava d'unes bones bufades d'aire ben orientat, la mà d'obra barata.
El 1998, apareix La bombolla Immobiliària i els “bancgansters”, terme encunyat per Roosvelt. I la bombolla, flota fins als inicis del 2008 per onsevulga, amb els seus baixos interessos variables, “armes financeres de destrucció massiva”, segons el banquer Felix G. Hohatyn, sol calia comprar una propietat i esperar que el preu s'inflés. I l'atur juvenil d'avui és la mala gestió de llavors quan les vaques estaven tan grasses com la bombolla que les va parir i va criar. Tirin comptes! Pequè aquells estudiants que el 96 tenien deu anys, juntament amb uns altres que tal ballaven, amb la brisa fresca de la seva primerenca edat, la falta de curs escolar i el foment del consum, va canviar el fracàs escolar pel maó comptant. Que més vol el cec que veure! I amb ells els emigrants en la seva precària necessitat i les dones, més del mateix.
Lloguers cars, interessos baixos… Ampla és Castella! i Londres i Berlín i Nova York… i tots a comprar… l'habitatge…el cotxe… el camió…que si el piset en la platja… Si, tots com germans, membres de la mateixa economia basada en la desmesurada usura que ha desquebrajado, en uns quants anys, els valors ètics i socials, fets denunciats pel banquer americà Michael Hudson. El mètode és el mateix que porta a la ruïna als Països Joves, mal trucats, Tercer Món. Els bancs presten, sense control, a indeguts governs que, després, són incapaços de tornar el més prestat i cuya deute encadenen l'economia del país eternament. Quins rics!
Mai els ciutadans d'aquí i d'allà han estat tan endeutats. Abans, el sou es gastava en béns i serveis que generaven un altre tant. Avui, la despesa dels consumidors va a la hipoteca. El ciutadà ha passat de ser assalariat consumidor, a obrer consumit i sotmès a l'esclavitud pels deutes contrets amb la banca. I amb una por… que ve la crisi! I dóna-li amb la crisi i la crisi de la crisi i vingui crisi! I percentatges per aquí, i l'atur… Tant atur i tantes punyetes! L'atur a Andalusia el 1995 era de 22,9%, semblant a què hi ha avui. Tanta por, tanta angoixa, tant neguit. Amb l'inflada que camina novament la banca, gràcies a tot que s'ha tragado…Y els honestos pagadors d'impostos penant… I la banca sense tornar el més empassat… Quins rics són!
Qui mantenen l'economia d'un país? *(3) Marujas & Rodríguez. Si. Els assalariats. Treballadors que avui estan acollonits, callats, morts i sepultats. Espantar a les Marujas i als Rodríguez significa congelar els diners.
Conseqüència, més estrès, menys consum, menys moviment en els petits comerços i empreses, més baixes per depressió i més diners en la banca. Ximplets. No us preocupeu qui s'ha menjat la carn que es xucli els ossos!
El que de veritat Espanya no té és temps. El temps que vosaltres heu gaudit en democràcia i dels seus avantatges. Amb prou feines hem aixecat el cap i ens tiren amb la banca, amb la borsa, amb la desocupació…crisi de tot el que heu, sembrat, cultivat i recollectat vosaltres.
You&You. Si, vosaltres. Espanya fa molt miqueta que participa de la recollecció i el nostre president, menys encara que de la bombolla, ha rebut els vents huracanats, nacionals, internacionals i les seves conseqüències…
Vostès…You&You, si, vostès, clar que saben que la bombolla immobiliària va ser creada, consentida i alimentada per uns altres. I si no, pregunti-s'ho, al Sr. Alan Greenspan, que d'aquells aires insuflats, ens vénen aquestes incontrolades, tempestes. El setembre, 2008 el tresor d'USA presa el control de les companyies Fannie Mae i Freddie Mac i Lehman Brothers es va declarar en fallida. A Alemanya, rescaten al Hypo Real Estate, a Anglaterra, a Bradford&Bingley i a Holanda, Bèlgica i Luxemburg, rescaten el 49% de les accions en els actius nacionals de Fortis, el més gran banc europeu colpejat per la crisi global, curiosament, salvat, gràcies al poder d'un banc espanyol, el Santander.
You&You saben, no ho van a saber! que el gener del 2009, el departament del tresor dels Estats units va injectar capitals per valor de 192,000, milions de dòlars en 257 bancs, fins aquell moment. I mentre que, l'octubre del mateix any, els bancs rescatats europeus patien un seriós revés per la correcció…Lloyds, Royal, KBC Natixis, Commerzbank, la banca espanyola soluciona la tempesta sense necessitat de recórrer als rescats. Clar que You&You el saben però no interessa ara com no interessava abans. També saben que nostre baby boom va arribar a aquestes llars, deu anys després que als vostres per la qual cosa els nens del 81 són mà d'obra jove el 2011. Conclusió: Banca forta, gent jove, clima agraït, terra pròxima i generosa i infraestructures preparades. Quin empresari no aposta per Espanya?
Als grans d'Europa… Thinkers-Tank& Compay… no els interessa la nostra presència forta i triomfal. Una fortalesa que es pot apreciar en cada racó de la nostra geografia. En poc més de trenta anys, el poble espanyol, en totes les seves variants, ha donat un canvi que molts volguessin poder lluir.
El que us passa és que teniu… Per la nostra posició estratègica. Per el poder de la nostra llengua i de la nostra cultura. Per l'afinitat cada dia més clar i manifesta existent entre les Américas i el nostre territori. Per la nostra trajectòria sociopolítica i cultural. En una paraula, per a que Espanya torni a ocupar el lloc històric que les seves arrels reclamen.
En comptes d'atacar per desvirtuar, cosa que vostès haurien de fer és meditar el que caminen dient, no sigueu que, USA, mireu a la dreta i el mapamundi passi a mostrar una altra cara…que per a tots els europeus serà cara. Cara, molt però que molt cara.

Si us plau…Nois! Deixeu de fer el Judas i poseu la culpa a *(4) Mame! i…si no…anar-vos a Catatumbo!



*(1) Rico

La llengua, en general, amaga els secrets de les civilitzacions que l'han constituït. Cadascuna d'elles, com els maestrillos tenen el seu libel. Traduir les seves variants semàntiques juntament amb els seus refranys i dits populars és tasca àrdua sense per això deixar de ser entretinguda, gratificant i sorprenent.
En aquest cas, tom el significat de ric com simpàtic en el pla de la ironia i de l'empipament.

Diccionari de la llengua espanyola © 2005 Espasa Espasa-Calpe:

Ric, ca
1. adj. Adinerat:
Una rica hereva. També s.
2. Que té molts recursos:
Astúries és una província rica en carbó.
3. Abundant en el que s'expressa:
Una dieta rica en hidrats.
4. De gran qualitat o perfecció:
Un llenguatge molt ric.
5. De gust molt agradable:
Unes postres força ric.
6. col. Bonic, simpàtic, agradable, graciós:
Té un nen molt ric.
7. Col. S'aplica irònicament a les persones com mostra d'empipament o molèstia:
Naturalment, ric, què poca Gràcia tens!
8. nou-ric Persona que fa ostentació de la seva riquesa, aconseguida de forma ràpida:
Casa seva reflecteix els gustos una mica vulgars d'un nou-ric.

*(2) Puñeta:

1. f. Punta que es posa en la bocamàniga d'una peça de vestir.
2. col. Cosa molesta o empipadora:
La tasca que m'han encarregat és una punyeta.
3. col. Cosa de poc valor:
No m'ha portat ni tan sols una punyeta del seu viatge. Més en pl.
4. interj. col. Denota empipament, irritació. Més en pl.:
Punyetes!, una altra vegada m'he equivocat!
5. fer la punyeta loc. col. Molestar, fastiguejar:
Aquestes sabates noves m'estan fent la punyeta.
6. anar-se a fer punyetes loc. col. Fracassar:
El projecte es va ser a fer punyetes.
7. manar a fer punyetes loc. col. S'usa en algunes construccions per acomiadar bruscament a algú.

En el diccionari de María Molinere al terme punyeta es li adjudica un puntet d'especificitat que dóna molt suc i sabrosura a la llengua: “guarniment d'encaix o brodat disposat en la bocamàniga de la toga dels magistrats” Així que…estem entre punyetes!


*(3) Marujas i Rodríguez: Noms propis de l'espanyol que s'usen familiarment amb cert toc de menyspreu per designar a dones i homes que s'ocupen de les tasques de la casa i de la família.

*(4) “Put the blame on Mame”: L'autora juga amb el doble sentit de les paraules, totes elles relacionades amb l'adjectiu low-down i el nom Mami descrivint amb gran enginy i humor l'ambient trasgresor de l'època. Una vegada més, Doris Fisher utilitza un terme de l'espanyol, Mami que en el context té el significat de borrachera.


PUT  THE  BLAME  ON  MAME 

*(5) Doris Fisher i Allan Roberts

Quan la vaca de la senyora O'Leary
Va córrer la llanterna a la ciutat de Chicago,
Diuen que es va iniciar el foc que va arrasar la ciutat.
Aquesta és la història que es va expandir,
Però aquí està el verdader i *(6) covard baix fons.
Tireu-li la culpa a Mame, nois.
Mame va besar un comprador de fora de la ciutat
Aquest petó va incendiar tot Chicago
De manera que vostè pot tirar la culpa a Mame, nois.
Recordin la tempesta de neu, a Manhattan,
Allà per 1886
Diuen que el trànsit estava collapsat
I la gent estava en un dificultat.
Mame va donar una bufetada com un gelat “no”.
Durant set dies ells van empassar neu.
Quan va ocórrer el terratrèmol de San Francisco
Allà pel 1906
Van dir que la Mare Natura
Va utilitzar els seus vells trucs.
Una nit es va posar a ballar el *(7) shim
I les vibracions van desencadenar el sisme de San Francisco.
Una vegada va haver-hi un tiroteig en el Klondike,
Quan van arribar i van atrapar a Dan McGrew.
La gent posava la culpa a la senyora coneguda com Lou.
Mame va fer una ball anomenada  *(8) hooch-coo.
I això és el que va matar a McGrew

*(5) Doris Fisher (2-5-1915 15-1-2003) cantant i compositora dels Estats Units
Va néixer a Nova York, filla del notable compositor Fred Fisher.
Va actuar amb grans bandes, en la ràdio, amb l'Orquestra d'Eddie Duchin i va dirigir el grup de "Penny Wise i seu Wise Guys".Les composicions de Doris Fisher van assolir un gran èxit entre elles, “You always Hurt the One You Love”, ( Sempre es fa mal a la persona que s'estima), “In Each Life Some Rain Must Fall”, ( en cada vida alguna pluja ha de caure), “Estimat Mio”, “Put the Blame on Mame”, (tira-li la culpa a Mame) i “That Ole Devil Called Love”, (Aquest Ole diable trucat Amor). També va col laborar amb Slim Gaillard en Tutti Frutti.
Fisher va ser tan popular en la dècada de 1940 que va ser coneguda com  “la reina del gramófono”  (De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure)

*(6) Low-down: adj, baix, infame, vil, baix fons, veritat confidencial

* Funky, baix (de jazz) tenint el sentiment emotiu del primerenc blues

*(7) “Shim”: No apareix en els diferents diccionaris consultats. Pel sentit de la cançó, tot fa suposar que [shim] és una forma abreujada de [shimmy], el nom d'un ball d'aquella època.
“One night she started to “shim” and shakes that brought on the Frisco quake”.

Shimmy
Substantiu: ball animat, en general, música ragtime  amb molta sacsejada d'espatlles i malucs

Shimmy: «Va néixer als Estats Units heretant trets dels balls negres de fins del segle XIX, i va ser posteriorment modificat per immigrants blancs que veien en ell un semblant amb les tradicions gitanes. Després de la Primera Guerra Mundial, es va popularitzar a Anglaterra, sent una de les cançons d'èxit de 1918 «Everybody shimmies now», cantada per Sophie Tucker i per Mae West. Altres ballarines cèlebres van ser Gilda Gray, anomenada «la reina del shimmy», i Frances White”

*(8) Hoochy-coo:
Hooch, licor de contraban cuyo alcohol era illícitament destillat i per general de qualitat inferior

*Traducció de l`original


María Evangelina Cobo Zaballa
Castro-Urdiales   (Cantabria)

* Watson…No sé quién hace esto ni el porqué… ¡Ni desde cuando!
Pero como veo que le gusta tanto…tanto…tanto…mi blog…hasta el punto que sale su www.mybestcv.co.il/TextPage.aspx?id=7978235
He decidido añadir los textos y de esta manera dar más satisfacción al insatisfecho…
Aviso…yo, no comercializo con mis artículos…letrillas…letrinas…traducciones… ¿Vale?