En aquells temps en què érem feliços i no ho sabíem…
http://www.youtube.com/watch?v=VEPXZrQDIEs&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=-T_C_R7g0Tg
http://www.youtube.com/watch?v=-T_C_R7g0Tg
una, en la seva ignorància es preguntava. Per què, els països
europeus de llavors, van consentir tant temps la permanència d'una dictadura.
La resposta a la infantil pregunta està avui a l'ordre del dia. No interessava
abans i no interessa ara que sortim de l'huracà. I d'aquí, ens ve, quan no, el
Financial, quan també, l'Economic i sempre, la nostra volguda i ocurrent
oposició. Amb les seves altisonants xarlotades, propagant incapacitat, falta de
responsabilitat i carència de previsió.*(1) Quins rics!
Recordem, el Govern d'Aznar 1996-2004. El més significatiu, rep
diners: més de la meitat dels Fons Estructurals Europeus, (1994-1999), amb què la UE pretén enfortir als països
pobres de la unió i a més, diners dels Fons de Cohesió. Era llavors quan el
think tank hauria d'haver realitzat les reformes precises. Entre altres de
profunda repercussió, el càlcul de mà d'obra especialitzada i les necessàries
prevencions dins l'ensenyament: Exportem universitaris i contractem tècnics,
conseqüències despeses estatals i familiars per partida doble. La regulació
d'emigrants: cotització de l'economia submergida. Igualtat salarial i
principalment, el control de la corrupció. Però això, no interessava perquè
venia la bombolla i per installar-se necessitava d'unes bones bufades d'aire
ben orientat, la mà d'obra barata.
El 1998, apareix La bombolla Immobiliària i els “bancgansters”,
terme encunyat per Roosvelt. I la bombolla, flota fins als inicis del 2008 per
onsevulga, amb els seus baixos interessos variables, “armes financeres de
destrucció massiva”, segons el banquer Felix G. Hohatyn, sol calia comprar una
propietat i esperar que el preu s'inflés. I l'atur juvenil d'avui és la mala
gestió de llavors quan les vaques estaven tan grasses com la bombolla que les
va parir i va criar. Tirin comptes! Pequè aquells estudiants que el 96 tenien
deu anys, juntament amb uns altres que tal ballaven, amb la brisa fresca de la
seva primerenca edat, la falta de curs escolar i el foment del consum, va canviar
el fracàs escolar pel maó comptant. Que més vol el cec que veure! I amb ells
els emigrants en la seva precària necessitat i les dones, més del mateix.
Lloguers cars, interessos baixos… Ampla és Castella! i Londres i
Berlín i Nova York… i tots a comprar… l'habitatge…el cotxe… el camió…que si el
piset en la platja… Si, tots com germans, membres de la mateixa economia basada
en la desmesurada usura que ha desquebrajado, en uns quants anys, els valors
ètics i socials, fets denunciats pel banquer americà Michael Hudson. El mètode
és el mateix que porta a la ruïna als Països Joves, mal trucats, Tercer Món.
Els bancs presten, sense control, a indeguts governs que, després, són
incapaços de tornar el més prestat i cuya deute encadenen l'economia del país
eternament. Quins rics!
Mai els ciutadans d'aquí i d'allà han estat tan endeutats. Abans,
el sou es gastava en béns i serveis que generaven un altre tant. Avui, la
despesa dels consumidors va a la hipoteca. El ciutadà ha passat de ser
assalariat consumidor, a obrer consumit i sotmès a l'esclavitud pels deutes
contrets amb la banca. I amb una por… que ve la crisi! I dóna-li amb la crisi i
la crisi de la crisi i vingui crisi! I
percentatges per aquí, i l'atur… Tant atur i tantes punyetes! L'atur a Andalusia el 1995 era de 22,9%, semblant a què hi ha
avui. Tanta por, tanta angoixa, tant neguit. Amb l'inflada que camina novament
la banca, gràcies a tot que s'ha tragado…Y els honestos pagadors d'impostos
penant… I la banca sense tornar el més empassat… Quins rics són!
Qui mantenen l'economia d'un país? *(3) Marujas & Rodríguez.
Si. Els assalariats. Treballadors que avui estan acollonits, callats, morts i
sepultats. Espantar a les Marujas i als Rodríguez significa congelar els
diners.
Conseqüència, més estrès, menys consum, menys moviment en els
petits comerços i empreses, més baixes per depressió i més diners en la banca.
Ximplets. No us preocupeu qui s'ha menjat la carn que es xucli els ossos!
El que de veritat Espanya no té és temps. El temps que vosaltres
heu gaudit en democràcia i dels seus avantatges. Amb prou feines hem aixecat el
cap i ens tiren amb la banca, amb la borsa, amb la desocupació…crisi de tot el
que heu, sembrat, cultivat i recollectat vosaltres.
You&You. Si, vosaltres. Espanya fa molt miqueta que participa
de la recollecció i el nostre president, menys encara que de la bombolla, ha
rebut els vents huracanats, nacionals, internacionals i les seves
conseqüències…
Vostès…You&You, si, vostès, clar que saben que la bombolla
immobiliària va ser creada, consentida i alimentada per uns altres. I si no,
pregunti-s'ho, al Sr. Alan Greenspan, que d'aquells aires insuflats, ens vénen
aquestes incontrolades, tempestes. El setembre, 2008 el tresor d'USA presa el
control de les companyies Fannie Mae i Freddie Mac i Lehman Brothers es va
declarar en fallida. A Alemanya, rescaten al Hypo Real Estate, a Anglaterra, a
Bradford&Bingley i a Holanda, Bèlgica i Luxemburg, rescaten el 49% de les
accions en els actius nacionals de Fortis, el més gran banc europeu colpejat
per la crisi global, curiosament, salvat, gràcies al poder d'un banc espanyol,
el Santander.
You&You saben, no ho van a saber! que el gener del 2009, el
departament del tresor dels Estats units va injectar capitals per valor de
192,000, milions de dòlars en 257 bancs, fins aquell moment. I mentre que,
l'octubre del mateix any, els bancs rescatats europeus patien un seriós revés
per la correcció…Lloyds, Royal, KBC Natixis, Commerzbank, la banca espanyola
soluciona la tempesta sense necessitat de recórrer als rescats. Clar que
You&You el saben però no interessa ara com no interessava abans. També
saben que nostre baby boom va arribar a aquestes llars, deu anys després que
als vostres per la qual cosa els nens del 81 són mà d'obra jove el 2011.
Conclusió: Banca forta, gent jove, clima agraït, terra pròxima i generosa i
infraestructures preparades. Quin empresari no aposta per Espanya?
Als grans d'Europa… Thinkers-Tank& Compay… no els interessa la
nostra presència forta i triomfal. Una fortalesa que es pot apreciar en cada
racó de la nostra geografia. En poc més de trenta anys, el poble espanyol, en
totes les seves variants, ha donat un canvi que molts volguessin poder lluir.
El que us passa és que teniu… Per la nostra posició estratègica.
Per el poder de la nostra llengua i de la nostra cultura. Per l'afinitat cada
dia més clar i manifesta existent entre les Américas i el nostre territori. Per
la nostra trajectòria sociopolítica i cultural. En una paraula, per a que Espanya
torni a ocupar el lloc històric que les seves arrels reclamen.
En comptes d'atacar per desvirtuar, cosa que vostès haurien de fer
és meditar el que caminen dient, no sigueu que, USA, mireu a la dreta i el
mapamundi passi a mostrar una altra cara…que per a tots els europeus serà cara.
Cara, molt però que molt cara.
Si us plau…Nois! Deixeu de fer el Judas i poseu la culpa a *(4)
Mame! i…si no…anar-vos a Catatumbo!
*(1) Rico
La llengua, en general, amaga els secrets de les civilitzacions
que l'han constituït. Cadascuna d'elles, com els maestrillos tenen el seu
libel. Traduir les seves variants semàntiques juntament amb els seus refranys i
dits populars és tasca àrdua sense per això deixar de ser entretinguda,
gratificant i sorprenent.
En aquest cas, tom el significat de ric com simpàtic en el pla de
la ironia i de l'empipament.
Diccionari de la
llengua espanyola © 2005 Espasa Espasa-Calpe:
Ric, ca
1. adj. Adinerat:
Una rica hereva.
També s.
2. Que té molts
recursos:
Astúries és una
província rica en carbó.
3. Abundant en el
que s'expressa:
Una dieta rica en
hidrats.
4. De gran
qualitat o perfecció:
Un llenguatge
molt ric.
5. De gust molt
agradable:
Unes postres
força ric.
6. col. Bonic,
simpàtic, agradable, graciós:
Té un nen molt
ric.
7. Col. S'aplica
irònicament a les persones com mostra d'empipament o molèstia:
Naturalment, ric,
què poca Gràcia tens!
8. nou-ric
Persona que fa ostentació de la seva riquesa, aconseguida de forma ràpida:
Casa seva
reflecteix els gustos una mica vulgars d'un nou-ric.
*(2) Puñeta:
1. f. Punta que
es posa en la bocamàniga d'una peça de vestir.
2. col. Cosa
molesta o empipadora:
La tasca que
m'han encarregat és una punyeta.
3. col. Cosa de
poc valor:
No m'ha portat ni
tan sols una punyeta del seu viatge. Més en pl.
4. interj. col.
Denota empipament, irritació. Més en pl.:
Punyetes!, una
altra vegada m'he equivocat!
5. fer la punyeta
loc. col. Molestar, fastiguejar:
Aquestes sabates
noves m'estan fent la punyeta.
6. anar-se a fer
punyetes loc. col. Fracassar:
El projecte es va
ser a fer punyetes.
7. manar a fer
punyetes loc. col. S'usa en algunes construccions per acomiadar bruscament a
algú.
En el diccionari de María Molinere al terme punyeta es li adjudica
un puntet d'especificitat que dóna molt suc i sabrosura a la llengua:
“guarniment d'encaix o brodat disposat en la bocamàniga de la toga dels
magistrats” Així que…estem entre punyetes!
*(3) Marujas i Rodríguez: Noms propis de l'espanyol que s'usen
familiarment amb cert toc de menyspreu per designar a dones i homes que
s'ocupen de les tasques de la casa i de la família.
*(4) “Put the blame on Mame”: L'autora juga amb el doble sentit de les paraules, totes elles
relacionades amb l'adjectiu low-down i el nom Mami descrivint amb gran enginy i
humor l'ambient trasgresor de l'època. Una vegada més, Doris Fisher utilitza un
terme de l'espanyol, Mami que en el context té el significat de borrachera.
PUT THE BLAME ON MAME
*(5) Doris Fisher
i Allan Roberts
Quan la vaca de
la senyora O'Leary
Va córrer la
llanterna a la ciutat de Chicago,
Diuen que es va
iniciar el foc que va arrasar la ciutat.
Aquesta és la
història que es va expandir,
Però aquí està el
verdader i *(6) covard baix fons.
Tireu-li la culpa
a Mame, nois.
Mame va besar un
comprador de fora de la ciutat
Aquest petó va
incendiar tot Chicago
De manera que
vostè pot tirar la culpa a Mame, nois.
Recordin la
tempesta de neu, a Manhattan,
Allà per 1886
Diuen que el
trànsit estava collapsat
I la gent estava
en un dificultat.
Mame va donar una
bufetada com un gelat “no”.
Durant set dies ells van empassar neu.
Quan va ocórrer
el terratrèmol de San Francisco
Allà pel 1906
Van dir que la Mare Natura
Va utilitzar els
seus vells trucs.
Una nit es va
posar a ballar el *(7) shim
I les vibracions
van desencadenar el sisme de San Francisco.
Una vegada va
haver-hi un tiroteig en el Klondike,
Quan van arribar
i van atrapar a Dan McGrew.
La gent posava la
culpa a la senyora coneguda com Lou.
Mame va fer una
ball anomenada *(8) hooch-coo.
I això és el que
va matar a McGrew
*(5) Doris Fisher
(2-5-1915 15-1-2003) cantant i compositora dels Estats Units
Va néixer a Nova York, filla del notable compositor Fred Fisher.
Va actuar amb grans bandes, en la ràdio, amb l'Orquestra d'Eddie
Duchin i va dirigir el grup de "Penny Wise i seu Wise Guys".Les
composicions de Doris Fisher van assolir un gran èxit entre elles, “You always
Hurt the One You Love”, ( Sempre es fa mal a la persona que s'estima), “In Each
Life Some Rain Must Fall”, ( en cada vida alguna pluja ha de caure), “Estimat
Mio”, “Put the Blame on Mame”, (tira-li la culpa a Mame) i “That Ole Devil
Called Love”, (Aquest Ole diable trucat Amor). També va col laborar amb Slim
Gaillard en Tutti Frutti.
Fisher va ser tan popular en la dècada de 1940 que va ser coneguda
com “la reina del gramófono” (De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure)
*(6) Low-down: adj, baix, infame,
vil, baix fons, veritat confidencial
* Funky, baix (de jazz) tenint el
sentiment emotiu del primerenc blues
*(7) “Shim”: No apareix en els diferents diccionaris consultats.
Pel sentit de la cançó, tot fa suposar que [shim] és una forma abreujada de
[shimmy], el nom d'un ball d'aquella època.
“One night she
started to “shim” and shakes that brought on the Frisco quake”.
Shimmy
Substantiu: ball animat, en general, música ragtime amb molta sacsejada d'espatlles i malucs
Substantiu: ball animat, en general, música ragtime amb molta sacsejada d'espatlles i malucs
Shimmy: «Va néixer als Estats Units heretant trets dels balls
negres de fins del segle XIX, i va ser posteriorment modificat per immigrants
blancs que veien en ell un semblant amb les tradicions gitanes. Després de la Primera Guerra
Mundial, es va popularitzar a Anglaterra, sent una de les cançons d'èxit de
1918 «Everybody shimmies now», cantada per Sophie Tucker i per Mae West. Altres
ballarines cèlebres van ser Gilda Gray, anomenada «la reina del shimmy», i
Frances White”
*(8) Hoochy-coo:
Hooch, licor de contraban cuyo alcohol era
illícitament destillat i per general de qualitat inferior
*Traducció de l`original
*Traducció de l`original
María Evangelina Cobo
Zaballa
Castro-Urdiales (Cantabria)
* Watson…No sé quién hace
esto ni el porqué… ¡Ni desde cuando!
Pero
como veo que le gusta tanto…tanto…tanto…mi blog…hasta el punto que sale su www.mybestcv.co.il/TextPage.aspx?id=7978235
He decidido añadir los textos
y de esta manera dar más satisfacción al insatisfecho…
Aviso…yo, no comercializo con
mis artículos…letrillas…letrinas…traducciones… ¿Vale?
